Enyorança
"Pots plorar perquè ha marxat o pots somriure perquè ha viscut. Pots tancar els ulls i pregar per a que torni o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat. El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure o pot estar ple del amor que vau compartir. Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit o donar l'esquena, però també pots fer el que a ell li agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i continuar..."
Anònim.
M'he trobat aquestes paraules en el mar internàutic...Et trobo a faltar però vull somriure, obrir els ulls, estimar, continuar..i que em tornin a estimar...Maleixo que en aquest moment, en aquest temps els nostres camins no puguin ser-hi un sol cami. Potser ens trobarem en un altre lloc, una altre vida...?Creuarem "oceanos de tiempo"per trobar-nos? O potser i sencillament, és que no ha de ser...
Somric, obro els ulls, estimo i continuo... ???
Gràcies a qui sigui per les paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada