dissabte, 22 d’agost del 2009

Enyorança

Enyorança


"Pots plorar perquè ha marxat o pots somriure perquè ha viscut. Pots tancar els ulls i pregar per a que torni o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat. El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure o pot estar ple del amor que vau compartir. Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit o donar l'esquena, però també pots fer el que a ell li agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i continuar..."

Anònim.

M'he trobat aquestes paraules en el mar internàutic...Et trobo a faltar però vull somriure, obrir els ulls, estimar, continuar..i que em tornin a estimar...Maleixo que en aquest moment, en aquest temps els nostres camins no puguin ser-hi un sol cami. Potser ens trobarem en un altre lloc, una altre vida...?Creuarem "oceanos de tiempo"per trobar-nos? O potser i sencillament, és que no ha de ser...

Somric, obro els ulls, estimo i continuo... ???


Gràcies a qui sigui per les paraules.

divendres, 12 de juny del 2009

T’ ofereixo la meva nuesa... i em submergeixo a les teves càlides aigües, desitjant les teves carícies, com si d’un amant es tractés.

Ansio la sensació de llibertat i calma que em dónes.

I desprès d’ estar amb tu, sortiré i descansaré sobre la groguenca sorra, on escoltaré el teu remor que em parlarà suaument.

Arribada la nit, a casa meva, el teu record es barrejarà amb els meus somnis. I a l’alba el ritual començarà de nou...

T’ofereixo la meva nuesa...i tornaré a ser la teva sirena...que aculliràs als teus braços.

Missatge

Aquets dies m'ha plorat l'ànima...No trobava respostes...i em va arribar aquest missatge en una ampolla:

"Cada vez que me sorprendo poniendo una boca triste, cada vez que en mi alma hay un noviembre húmedo y lloviznoso, entonces, entiendo que es más que hora de hacerme a la mar tan pronto como pueda" Hermann Melville (Moby Dick)

Ara ja sé el motiu de les meves llàgrimes...Haig d'emprendre una nova ruta, un nou destí...

dimarts, 12 de maig del 2009

Sí, si…Al final ho he decidit. Agafaré totes les petxines que trobi i me les emportaré a casa.


No, no…No et preocupis, que no et deixaré sense. Però aquesta és l’única forma que he trobat de tenir-te més a prop.


Vaig dir-li al mar el dia que em vaig enamorar.

dilluns, 26 de gener del 2009

Buida

Buida, completament buida. A la fi he deixat que la corrent em portes fins el fons del mar on romanc desgastada. Sento flotar el meu cos del que ja no sóc conscient. Els ulls tancats, desitjant dormir en silenci, en un llarg silenci. Sóc lleugera però estic cansada, molt cansada de nadar contra corrent. Fred...solament sento fred.

Buida, immensament buida com la ampolla que vaig llançar a l’aigua. Esperant ser trobada i omplir-se d’aire nou... Tornar a omplir-se...d’altres sensacions, sentiments, paraules, llocs, trobades, mirades, carícies, abraços...

Buida, completament buida com una mirada trista, romanc en el fons del mar...El cor bateja lentament i cada tros del meu cos espera corrents noves que se l’emportin, que el pugin cap a la superfície per respirar, per omplir-se i fluir.

Buida, immensament buida. Solament vull aprendre a fluir com l’oceà.

Buida...ara estic buida.

diumenge, 18 de gener del 2009

La vida secreta de las pequeñas cosas (david Broza)

Escric la lletra d´aquesta cançó que m´agrada molt i que pertany a la B.S.O de Cándida...

A cada faro su luz
A cada nombre su voz
No hay luz menor
No hay voz menor
A cada sol su refulgir
Y en toda sombra pared
A descansar
Por fin a descansar

Tiene razones profundas
Y misteriosas
La vida secreta de las pequeñas cosas
De las pequeñas cosas

A cada barco surcar
El mar que en suerte toco
No hay mar que no
Pueda hacer flotar

Tiene razones profundas
Y misteriosas
La vida secreta de las pequeñas cosas
De las pequeñas cosas

Tiene razones profundas
Y misteriosas
La vida secreta de las pequeñas cosas
De las pequeñas cosas

Y surco de agua en el que
Un día no pueda saciar
Tu ser mi sed
Tu sed que es mi sed

dissabte, 17 de gener del 2009

El Far


Ja fa una estona que el far s’ha encès. I jo aquí asseguda davant seu no puc fer res més que escoltar-te, que sentir-te, que pregar que em trobis...1, 2, 3, 4, 5 segons...És la seqüència de la llum del far...No la pots oblidar...El mar es manté en calma...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Prego...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Tanco els ulls i et sento a prop...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Encara no has arribat...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

T’espero.