dissabte, 17 de gener del 2009

El Far


Ja fa una estona que el far s’ha encès. I jo aquí asseguda davant seu no puc fer res més que escoltar-te, que sentir-te, que pregar que em trobis...1, 2, 3, 4, 5 segons...És la seqüència de la llum del far...No la pots oblidar...El mar es manté en calma...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Prego...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Tanco els ulls i et sento a prop...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

Encara no has arribat...

1,2,3,4,5...1,2,3,4,5...

T’espero.
Publicat per a

3 comentaris:

  1. Quico11 d’abril del 2009, a les 9:54

    M'agrada el teu poema... la manera com l'has escrit, els talls que es van produïnt en la continuïtat del relat. El seu ritme trencat però alhora lligat.
    El trobo progressiu i directe. És fresc i original, com si pensessis en veu alta, en comptes d'estar escrivint-lo.
    m'ha semblat un poema genial!

    ResponElimina
  2. Rosi15 d’abril del 2009, a les 0:45

    Moltes gràcies Quico! Fa temps que no escric res i les teves paraules m´han revifat. Espero que tornis a llegir el meu blog.

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Quico20 d’abril del 2009, a les 8:14

    Gràcies a tu!!! Felicitats pel blog, ja l'aniré seguint.

    Salutacions!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)