Buida, completament buida. A la fi he deixat que la corrent em portes fins el fons del mar on romanc desgastada. Sento flotar el meu cos del que ja no sóc conscient. Els ulls tancats, desitjant dormir en silenci, en un llarg silenci. Sóc lleugera però estic cansada, molt cansada de nadar contra corrent. Fred...solament sento fred.
Buida, immensament buida com la ampolla que vaig llançar a l’aigua. Esperant ser trobada i omplir-se d’aire nou... Tornar a omplir-se...d’altres sensacions, sentiments, paraules, llocs, trobades, mirades, carícies, abraços...
Buida, completament buida com una mirada trista, romanc en el fons del mar...El cor bateja lentament i cada tros del meu cos espera corrents noves que se l’emportin, que el pugin cap a la superfície per respirar, per omplir-se i fluir.
Buida, immensament buida. Solament vull aprendre a fluir com l’oceà.
Buida...ara estic buida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A vegades t'has de buidar per poder-te omplir de nou... Ara és el moment d'omplir-te de coses noves, i a poc a poc, però no t'omplis mai del tot ja que els extrems no són mai bons!! Si t'omples massa no dones l'oportunitat ni de sortir ni d'entrar coses noves a la teva vida... S'ha de buscar aquell quasi impossible i relliscant "equilibri" que tant ens desequilibra... Amb tota la meva ànima i el meu cor: Saetabis.
ResponEliminaSabies paraules...Ho sé...Ho estic intentant.
ResponEliminaPetons,
Rosi, Aixó qué has escrit és tant bonic, peró tant dur alhora!
ResponEliminaBuf! No sé què més dir-te, noia. Et diria allò típic que només pots tornar a omplir la copa si abans es buida, però no crec que en aquest cas sigui aplicable.
Sí, a vegades et dóna la sensació d'estar buida. Però no facis cas. No crec que ho estiguis, és una sensació. Amb això no trec importància al greu que és sentir-se així. Buida. O plena, però de coses dolentes.
A vegades ens hem de sentir buits i començar a emplenar-nos de les coses que més ens agraden.
Mira més enllà. La boira s'esvaeix ràpid. No t'aturis enmig. Camina, camina, corre si cal... El que no pots fer és quedar-te aturada enmig de la boira i no fer res. Escapaaaaaaa!
M'ha agradat molt el post.
Una abraçada